Contra la violència de gènere

Vam veure aquest curt anomenat "Alguna n'habrà fet" el dia Contra la violència de gènere.

Aquest vídeo denuncia la violència de gènere i el masclisme d'una manera molt interessant. Comença amb una aixeta gotejant, omplint la pica. Mentre les gotes cauen, es poden escoltar expressions i conversacions en què es critiquen o es menyspreuen les dones. Homes que parlen entre ells, marits que discuteixen amb les seues dones... Poc a poc, les gotes van omplint la pica i al final s'ompli del tot.

Al final, un home ofega a la seua dona el la pica plena. Tot això és una metàfora que es refereix a que tot comença amb un comentari, però a poquet a poquet, els comentaris i le accions es van agrandant i poden arribar a alguna cosa molt més greu i acabar, fins i tot, amb un assasinat.

M'ha agradat el vídeo, perquè es veu la realitat d'ara, que encara hui hi ha homes que pensen que tenen el dret de fer el que vulguen amb les dones, que es consideren superiors a elles. Com també hi ha dones que accepten aquest comportament, per la raó que siga.

Hem d'intentar que poc a poc aquest comportament disminuisca i que al final s'erradique.

Comentari del poema: Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

M'ha agradat molt el poema, perquè et fa reflexionar sobre moltes coses. El poema tracta sobre la vida i tot el camí que recorrem al viure. Parla de com l'important no és aconseguir el que vols, sinó enriquir-te d'experiències, divertir-te, aprendre, mentre ho intentes. Crec que té molta raó, perque si el que vols és aconseguir el teu somni per damunt de tot i no estàs obert a coses diferents, et perdràs moltísimes noves experiències que et farien madurar i gaudir.

El poema també parla de que hem de ser perseverants, i no rendir-nos encara que els problemes siguen molt difìcils de solucionar. Hem de continuar lluitant per aconseguir les coses que volem i encara quan les tinguem, hem d'intentar no aturar-nos i continuar vivint noves vivències i conèixer noves cultures.

En resum, m'ha paregut un poema molt bonic i sincer, que representa molt bé l'idea de la vida com un viatge per a aconseguir un somni.