lunes, 28 de noviembre de 2011

Animals




Fartet: Peix de l'ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids (Aphanius iberus), de color gris, el mascle amb dotze bandes argentades transversals i la femella amb taques negroses, propi d'aigua dolça.

Brúfol: Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Bubalus sp), grossos i de formes pesants, que comprèn el búfal indi (B. bubalis), el búfal cafre (obúfal africà) (B. caffer), el búfal negre de la sabana (B. ssp caffer) i el búfal roig de bosc (B. caffer ssp nanus).



Óliba: Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).


domingo, 6 de noviembre de 2011

Ressenya de l'exposició


La setmana passada vam anar de visita a una exposició en Bancaixa que s’anomenava “Atesorar España”.

Aquesta col·lecció de fotografies que forma part de les que s’alberguen en el fons de la Hispanic Society of America és una de les millors col·leccions en les que es pot apreciar la imatge i la vida d’Espanya en la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. El fundador d’aquesta societat va ser A. M. Huntington, que estava molt interessat en totes les coses espanyoles. Aquest multimilionari era molt bon amic de Sorolla, que podem veure en les primeres fotografies de la col·lecció, així com també apareixen altres personalitats del seu temps com els Machado, López Mezquita pintant a Unamuno Alfons XIII.

L’exposició comença amb fotos sobre el fundador i els amics que tenia a Espanya. Després continua amb fotografies del segle XIX. En aquest apartat podem veure captures fetes per Jean Laurent y Charles Clifford. Aquestes imatges són majoritàriament de l’arquitectura i els paisatges dels anys seixanta i setanta d’aquest segle, encara que Laurent tenia algunes costumistes. Aquests dos fotògrafs van retractar ciutats com Sevilla, Málaga, Granada, Alacant, Barcelona...

Dins de les fotos del segle XIX es mostren també moltes tomades per fotògrafs espanyols i que han arribat a la Societat gràcies a varies donacions. Entre totes les imatges ens transmeten com era l’ambient de les últimes dècades del segle XIX.

La exposició continua amb captures del segle XX. En aquest segle és quan la labor de recol·lecció de la Hispanic Society of America es nota més. És en aquest segle quan comença a comprar obres.

En aquesta part podem contemplar obres de Anna M. Christian, una dona adinerada amiga de Sorolla. En les seues fotografies presenta ambients valencians que rodejen la vida del pintor (pescadors menjant, els carrers d’Alacant, la platja de la Malva-rosa, el Palmeral d’Elx...)

Continuem amb Kurt Hielscher, que ens mostra la seua visió d’Espanya al seu llibre “Espanya incògnita”, repleta de paisatges muntanyosos, monasteris, poblacions en les vores de les muntanyes, tot encara en precoç decadència.

Finalment apareixen imatges de Ruth M. Anderson, una dona meticulosa i una magnífica fotògrafa. Va estudiar fotografia en una prestigiosa escola en Nova York, i això es pot percebre en les captures, amb enquadres pictòrics i bons contrastos de llums i ombres. El principal tema que tracta Anderson és la vida rural espanyola, que podem apreciar a través de les seues fotografies. El seu treball va ser el més important dins de la Hispanic Society of America, ja que es documentava molt bé sobre cada foto que feia i parlava amb la gent que apareixia en ella.

En general em va agradar l’exposició, encara que algunes fotografies més que altres. Les fotos que més em van agradar van ser les de la fotògrafa que he mencionat abans, Ruth M. Anderson, ja que m’agraden més els retrats que les imatges de paisatges.

L’instantánea que més m’ha agradat és d’aquesta artista i s’anomena “Grupo de niños jugando a la trompa” Està presa en Galicia, en l’any 1924.

En aquest quadre es veuen uns xiquets jugant a la baldufa davall d’uns arbres. M’agrada perquè reflecteix la pobresa dels xiquets, però en un ambient divertit, ja que, a pesar de portar la roba bruta i els peus descalços, s’ho estant passant bé. Pot transmetre tristesa si et fixes en la imatge dels xiquets, però també resulta tendre veure’ls jugant entre ells. Tot i això, de la foto podem deduir la situació econòmica de l’època, on els diners que es treien amb el treball en el camp eren solament suficients per a menjar (si arribava) i no hi havien per a comprar roba o sabates.

En la foto es pot apreciar l’educació de fotografia de l’autora, amb un enquadrament en el que fa que la vista es dirigisca al xiquet del centre i les llums i ombres estan molt bé aconseguides.