El racó de les paraules

El 25 d'abril de 1707 es va produir la Batalla d'Almansa, en la que les tropes de Felipe V van guanyar a les de Carles D'Austria. El poble també estava dividit en dos: per una part estaven els maulets, que suportaven al rei Carles III i per altra, els botiflers, que estaven de part de Felip V de Borbó.

La batalla va durar solament dues hores, ja que la caballería borbónica superaba en nombre a les torpes aliades, que a més estafen mal dirigides. La importància d'aquesta batalla està en que va obrir les portes de València, que va ser ocupada per les tropes borbòniques.

En aquista ocupación, el rei Borbó va promulgar una sèrie de lleis anomenades en conjunt "El Decret de Nova Planta". Això va suposar que s'intaurara un règim absolutista en el que el monarc tenia tot el poder que, segons ell, era un dret diví. A més, va abol·lir els Furs i les Constitucions de la Corona d'Aragó. Entre totes aquestes lleis hi havia una que obligava que tots parlaren castellà, prohibint el valencià.

MESTER D'AMOR

A Enric Casanoves

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit neix a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, també va tenir una gran activitat com a redactor d'articles en castellà i en català que simpatitzaven amb els corrents anarquistes i socialistes de la época. Encara que tenia un estil energic i impulsiu, no podem dir el mateix de la seva vida, en la que va haver de portar una obligada rutina i repós degut als seus problemes de salut. Va morir de tuberculosis als trenta anys, el 7 d'agost de 1924 i durant dècades la seua obra va pasar deçapercebuda. Va ser a partir dels anys seixanta quan es va fer popular gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música als seus poemes.

LES TEVES MANS

Embolcallen amb vels goig i tristesa.

Són sostre d'una xarxa de perfum,

són els ventalls, amor, del meu costum

i serveixen d'espasa a la sorpresa.

M'agraden quan alegen entre el fum

o quan remouen brins de senzillesa;

les teves mans són alegria encesa

i fulles d'un pomer al clar de la llum.

Castellets de l'amor. Flames de ploma.

Són banderetes del teu parlar. Són

i toquen sense pes, clares d'un món

que tu modules des dels teus Bagdads.

Respires per les mans, amor. Són poma

i estel saboner quan renten els plats.

Joan Brossa

Joan Brossava nàixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català. És un dels fundadors del grup artístic "Dau al Set", i autor d'una obra que no contempla les fronteres entre les diferents disciplines artístiques., ja que no va fer cap distinció de gèneres. Es considerat com el poeta avantguardista català dmés important de la segona meitat del segle XX. Va morir també a Barcelona el 30 de desembre de 1998.

SI PARLO DELS TEUS ULLS
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò

profundíssimes coves i ritmes de peresa.

Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò

platges desconegudes i quietuds d'església.

Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò

melicotons suavíssims i olor de roba antiga.

Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,

del teu cos que he estimat,

només em fa ressò la meva veu,

i llavors tanco avarament els ulls

i em dic, per a mi sol, el secret dels camins

que he seguit lentament a través del teu cos

tan càlid com la llum,

tan dens com el silenc

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929 i mor l'11 de novembre de 2003. Va ser un dels poetes més populars del segle XX i també exercia com a traductor i escriptor. De jove va patir una tuberculosi que el va fer estar al llit molt de temps. Va aprofitar aquest temps per a llegir i va decidir que es volia dedicar a l'escriptura. Durant la dictaduta franquista va participar en moltes activitats cultulars catalanistes i va col·laborar amb el PSUC. En 1970 va ser diagnoticat de EM, però va contiunar publicant poesia.

Una amor perpetrada en l'agonia

i de mirra i escalf, amor, et guarde,

i l'alt agraïment en què madure.

Art de fervor és mon treball d'espera,

perquè ja t'he tingut; i cure amb somnis

la casa transcendent on em deixares.

I et guarde plenitud. Vindria a dir-t'ho

aquest goig sense gest, si preguntaves

a quin afany m'assemble o a quin tigre.

Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. Es considera l'assagista valència més important del segle XX i de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una forcà que es projectà sobre la vida cultural i cívica dels Països Catalans. Durant els anys seixanta va esdevinir un referent cívic al Pasís Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana. A més, encara que les seues obres més importants són les d'assaig, també té moltes de poesia

Pare per què no m'abandones

d'un cop i deixes el cel buit

d'aquest desert de tu que dreça una ombra

llarga, afuada com un xifrer?

-Ombra que enfiles, com una llança

les meves hores, el meu glaç,

entorn de tu les meves passes

descriuen òrbites de pres.

-Desert sense llei de vedruna

on la set esgarrapa els murs

absents que tanquen el presidi

i on ja no em sap escriure el nom.

Maria Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. També va ser una activista política, milititant al PSAN. A més coordinà la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu des de la seva creació fins al 1985. en 1976 va publicar el seu primer llibre de poemes, que inclou el poema Divisa, on resumeix les directrius del seu activisme. Uns versos d'eixe poema van ser molt conegus i gairebé bandera del moviment feminista d'esquerres a Catalunya. Va morir als 45 anys a Barcelona.

DE LA VIDA QUOTIDIANA

No cal anar molt lluny.

Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres

ni ofegar-se en el mar per tal de beure llum,

la llum, paraula mítica, metàfora de seny.

Allò que cerques ho tens davant de tu.

Per gaudir un infern no cal prendre vaixell.

No cal anar tan lluny.

Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc;

no cal fugir enlloc; mira-ho tot prop i a punt:

objectes, cels, mons, paraules,

horitzons, presons, éssers o murs.

No cal anar més lluny.

Només l'esguard i el tacte

aboleixen distàncies.

Estimar és conèixer.

El miracle és dins nostre.

No cal anar-se'n lluny.

Josep Piera

Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta i narrador. La qualitat de la seva obra el situen des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70 al País Valencià. També va ser traductor i és llicenciat en Magisteri. El seu debut va ser amb una participació al recull colLlectiu de joves poetes valencian, i a partir d'ahí s'integrà de ple en la generació del 70. Va guanyar premis com el Andròmina, el Carles Riba o el Josep Pla. Al 1991, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. Els critics el distingueixen per tindre una literautra intimista, en el corrent de literatura del jo. Actualment té 65 anys.